´tecnologia 2º

Os dejo unos apuntes de tecnologia que nos ayudaran todo el curso.

cuaderno-de-tecnologia-2eso

Descargado desde

I.E.S Antonio Glez Glez-Tejina

 

Anuncios
Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

tecnologia fucsia

has de fer 6 peces i enviarme-les o imprimir-les:

http://www.educacionplastica.net/3dcube_model/vistas_3d_2x2.html

 

Fes el test següent sera per a nota:

http://contenidos.educarex.es/mci/2007/15/testexpgraf2/vistas/vistas_all

/vistas_all.html

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

mates 2n

Us deixe unes fitxes amb la resolució de les activitats que us he plantetjat a classe i alguna mes.

unifraccio

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Tecnologia 2º

UNITAT 2 ELS METALLS

1.- eVOLUCIÓ DELS METALLS AMB L’HUMANITAT

2.-  ELS METALLS i LES SEVES PROPIETATS

Els metalls són materials que s’obtenen a partir de minerals (roques) que s’extrauen de l’escorça terrestre i que després es transformen en materials metàl·lics. Són excel·lents materials d’ús tècnic.

http://webquest.xtec.cat/ee2008/metalls/conclusio_archivos/image003.jpg

*material tre de Xtec

 

Les primeres matèries

Són productes que s’extrauen directament del medi natural, fusta, els minerals, el carbó o el petroli.
Els materials són productes de la transformació de primeres matèries en productes útils per a alguna funció.
Els materials els podem classificar en:
  1. Materials naturals: són els que utilitzem pràcticament igual com els trobem a la natura. Exemples: llana, cuir, fusta massissa…
  2. Materials transformats: són aquells que tot i ser d’origen natural han sofert un procés de transformació molt gran. Exemples: vidre, paper, metalls, plàstic…

Els metalls

El metall és un producte semi-elaborat que s’obté a partir de les primeres matèries minerals que el contenen.
Per obtenir el metall s’han de realitzar els següents passos:
  1. Extracció
  2. Obtenció
  3. Transformació
1. Extracció: els minerals es troben a la natura combinats o barrejats amb altres materials. La mineria s’encarrega de separar la mena (part del mineral que s’aprofita per obtenir el metall) de la ganga.
2. Obtenció del metall: La transformació del mineral en metall el realitza la Indústria metal·lúrgica, seguint diferents passos:
  • CONCENTRACIÓ: separar de forma mecànica la mena de la ganga, triturant i rentant el mineral.
  • REDUCCIÓ: es fon el material a altes temperatures per separar el mineral de la ganga, el que no s’utilitza per fer el metall s’anomena escòria.
  • AFINAMENT: treure les impureses per tal que el material quedi el més pur possible.
3. Transformació del metall en un producte: la indústria del metall transforma els metalls obtinguts, acer, alumini… en productes (forquilles, carrosseria pels cotxes…)
Els metalls poden ser:
  • Metalls purs: formats per un sol element químic.
  • Aliatges: barreja entre un metall base i altres metalls o elements químics. Aquestes barreges es fan en estat líquid i es fan per aconseguir unes propietats diferents.
Classificació dels metalls:
  • Metalls fèrrics: ferro i els seus aliatges. INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
  • Metalls no fèrrics: la resta de metalls i aliatges.

L’alt forn

Des de la Revolució Industrial, l’obtenció dels metalls fèrrics s’ha fet a partir de minerals de ferro com l’oligist, la siderita o la magnetita. Aquests i altres minerals es barregen amb carbó i altres matèries dins de forns especials anomenats alts forns per a obtenir lingots d’alt forn. Aquests lingots contenen un aliatge de ferro ric en carboni (del 2% al 4%), silici, fòsfor i altres elements. Després, en altres forns o en convertidors es pot aconseguir acer o ferro colat.
Actualment, molt del ferro que es produeix procedeix del reciclatge de ferralla (cotxes, electrodomèstics i màquines) que, degudament tractada, trossejada i premsada, es reconverteix en acer gràcies als forns elèctrics.
 

http://www.xtec.cat/~mbanere6/metall.html

.- Conformació de metalls

2. PROPIETATS dELS METALLS
2.1. Propietats físiques
Conductivitat elèctrica
La conductivitat elèctrica és la propietat que tenen els cossos de Permetre el pas del corrent.
Com més gran és la conductivitat elèctrica d’un material, més fàcilment es desplacen les càrregues per l’interior.
Els metalls són bons conductors de l’electricitat, sobretot l’or, la plata i el coure.
La majoria dels cables que s’utilitzen per al transport d’electricitat estan fets de coure,ja que és un bon conductor Elèctric. En alguns tipus de cables la part externa està recoberta de plàstic o d’un altre material aïllant.
Conductivitat tèrmica
La conductivitat tèrmica és la propietat que tenen els cossos de transmetre la calor.
Com més gran és la conductivitat tèrmica d’un material, més fàcilment es transmet la calor a través d’ell.
Els metalls són bons conductors tèrmics, sobretot el coure.
• densitat
La densitat és la quantitat de massa de material per unitat de volum.
La densitat dels metalls és superior a la d’altres materials d’ús comú, tot i que cada metall té una densitat determinada.

dilatació
La dilatació és la variació relativa de les dimensions d’un material a causa d’un canvi de temperatura.
Es mesura, generalment, amb el coeficient de dilatació lineal, que correspon a l’augment de longitud d’una peça d’un metre per cada grau centígrad d’augment de temperatura. Hi ha taules que contenen aquesta informació per a cada metall.
Punt de fusió
El punt de fusió és la temperatura a la qual un material passa de l’estat sòlid a l’estat líquid.
Cada metall té un punt de fusió determinat, que és molt important tenir en compte a l’hora de fabricar peces emmotllades o soldades, eixos giratoris o quan es realitzen
altres processos relacionats.
Fusibilitat
La fusibilitat és una propietat dels materials que fa referència a la quantitat de calor que cal aportar-los per fondre’ls.
Per augmentar en un kelvin (grau centígrad) la temperatura d’una unitat de massa d’un material es necessita una quantitat determinada de calor, que és diferent en cada material. Aquesta quantitat s’anomena calor específica.
 2.2. Propietats mecàniques
2.2.1. Tipus d’esforç
Quan sobre un cos hi actuen forces de qualsevol mena, diem que el cos suporta un esforç.
La reacció d’una peça d’un determinat material sota un esforç que se li aplica depèn de diversos factors: de la intensitat de l’esforç, de les mides de la peça, del material de què està feta i, també, del tipus d’esforç.
Distingim principalment els següents tipus d’esforços:
Tracció
La tracció és l’esforç al qual està sotmesa una peça per l’acció de dues forces oposades que l’estiren.
Un esforç d’aquesta mena augmenta sempre la longitud de la peça en la direcció de les forces i, si és prou intens, en redueix la secció transversal i, finalment, la trenca.
Compressió
La compressió és l’esforç al qual està sotmesa una peça per l’acció de dues forces oposades que l’aixafen.
Un esforç d’aquesta mena redueix la longitud de la peça en la direcció de les forces i,si és prou intens, n’augmenta la secció transversal i, finalment, la trenca.
Flexió
La flexió és l’esforç al qual està sotmesa una peça per l’acció de forces que tendeixen a doblegar-la.
Un esforç d’aquesta mena sempre fa que la peça es corbi i, si és prou intens, l’acaba trencant.
Cisallament
El cisallament és l’esforç al qual està sotmesa una peça per l’acció de dues forces oposades que s’exerceixen sobre punts diferents però molt propers, de manera que tendeix a tallar la peça.
Un esforç d’aquesta mena sempre produeix deformacions en la peça i, si és prou intens, l’acaba trencant.
Torsió
La torsió és l’esforç al qual està sotmesa una peça per l’acció de dues forces que tendeixen a retorçar-la, a deformar-la entorn d’un eix.
Un esforç d’aquesta mena sempre produeix deformacions en la peça i, si és prou intens, l’acaba trencant.
2.2.2. Resposta als esforços
Cada material respon d’una manera característica als diferents tipus d’esforç, segons la seva intensitat.
Malgrat aquestes diferències, es poden extreure algunes conclusions generals. A mesura que la intensitat de l’esforç augmenta, els materials mostren primer les seves propietats elàstiques, després les seves propietats plàstiques i, finalment, les seves propietats de resistència.
Elasticitat
L’elasticitat és la propietat de deformar-se que tenen els materials quan suporten un esforç i de tornar a la forma inicial quan el deixen de suportar.
Un material es comporta de manera elàstica quan sofreix esforços d’intensitat baixa, fins a un determinat límit, anomenat límit d’elasticitat, que és característic de cada material.
Si se supera, la deformació es fa permanent i el material pot arribar a trencar-se.
Plasticitat
La plasticitat és la propietat que tenen els materials de conservar les deformacions produïdes per l’acció d’un esforç quan el deixen de suportar.
Un material es comporta de manera plàstica quan sofreix esforços d’intensitat superior al seu límit d’elasticitat per a un tipus concret d’esforç.
Segons el tipus d’esforç amb el qual un material mostra més clarament les seves propietats plàstiques, distingim:
Mal·leabilitat
La mal·leabilitat és la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment quan estan sotmesos a un esforç de compressió.
Els materials mal·leables permeten obtenir planxes o làmines fàcilment.
ductilitat
La ductilitat és la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment quan estan sotmesos a un esforç de tracció.
Els materials dúctils permeten obtenir barnilles o fils fàcilment.
Resistència
La resistència és la propietat que tenen els materials de suportar esforços sense trencar-se.
Sigui quin sigui el material i el tipus d’esforç que s’hi apliqui, finalment es produirà el trencament. Pel que fa a la resistència, l’única cosa important és la intensitat de l’esforç que la provoca.
Es diu que els materials que suporten esforços d’una gran intensitat sense trencarse són molt resistents i que els materials que es trenquen amb esforços d’intensitat baixa són poc resistents.
2.2.3. Altres propietats mecàniques
• duresa
La duresa és la propietat que tenen els materials d’oposar-se a ser ratllats o penetrats.
Es tracta d’una propietat que varia molt d’uns metalls a uns altres. El plom, per exemple, és molt tou en comparació amb els acers usats per fabricar eines.
Tenacitat
La tenacitat és la resistència al trencament que presenta un material quan es colpeja.
La resposta dels materials quan els esforços que se’ls apliquen són sobtats és, en general, força diferent a la que mostren quan s’apliquen de mica en mica. Per tant, aquesta resposta es caracteritza per mitjà de propietats diferents a l’elasticitat, la
plasticitat i la resistència. Una d’aquestes altres propietats és la tenacitat.
Quan un material té molt poca tenacitat, és a dir, quan es trenca molt fàcilment si es colpeja, es diu que és fràgil.
Per regla general, els metalls són molt tenaços. L’energia produïda per un xoc contra un objecte metàl·lic és absorbida per l’objecte i transformada en una deformació permanent.
Fatiga
La fatiga és la resistència al trencament que presenta un material quan se sotmet a esforços repetits.
Els materials tampoc no es comporten igual sota esforços quan se’ls aplica repetidament.
En general, cal un esforç més intens per trencar una peça amb una única aplicació que per trencar-la aplicant-lo insistentment.
Per exemple, els amortidors dels vehicles, les molles i les ales dels avions estan sotmesos a aquest tipus d’esforç.
Maquinabilitat
La maquinabilitat és una propietat que es refereix a la facilitat amb què un material pot ser mecanitzat; és a dir, treballat.
És molt variable, ja que no només depèn de les propietats físiques i de determinades propietats mecàniques, sinó també d’altres qüestions més pràctiques.
Soldabilitat
La soldabilitat és la propietat que tenen alguns materials d’unir-se sòlidament entre si per efecte de la calor i, en cas necessari, amb la presència d’altres materials addicionals.
La soldadura és bàsica en la fabricació d’estructures  etàl·liques, en la indústria de l’automòbil, l’aeronàutica, l’electrònica…
2.3. Reaccions químiques importants
Les propietats químiques tracten sobre el comportament d’un material en contacte amb altres substàncies. En el cas dels metalls, les seves propietats químiques determinen que
es produeixin amb facilitat les reaccions següents:
Oxidació
L’oxidació és la reacció d’un material amb l’oxigen present a l’ambient.
En realitat, el terme oxidació, si bé va néixer amb aquest  Significat (oxigen és, etimològicament, ‘generador d’òxid’), avui en dia té un sentit més general: reacció en la qual un àtom perd electrons. En aquest sentit, l’oxidació es contraposa a la  educció.
Els metalls fèrrics i alguns dels seus aliatges s’oxiden fàcilment. L’oxidació en cobreix la superfície d’una capa marronosa.
Els metalls no fèrrics reaccionen de manera diferent segons el tipus de metall. L’or o la plata gairebé no s’oxiden, mentre que el magnesi és propens a l’oxidació.
Corrosió
S’anomena corrosió el procés de deteriorament dels materials com a conseqüència de les reaccions químiques que es produeixen amb les substàncies presents a l’entorn.
Així, per exemple, es parla de corrosió quan l’oxidació avança i es fa profunda. Pot arribar a fer completament inservible un objecte, sobretot si consta de planxes primes,filferros o varetes de diàmetre petit.
2.4. Propietats biològiques
Les propietats biològiques tracten sobre els efectes que un material produeix sobre la vida i el medi ambient.
Reciclabilitat
La reciclabilitat és una propietat dels materials que fa referència a la nostra capacitat de transformar un producte usat en un altre producte, amb una nova vida útil.
Els metalls són reciclables. Això permet que les restes d’un procés de fabricació o les peces i els objectes rebutjats puguin tornar-se a utilitzar.
biodegradabilitat
La biodegradabilitat és la propietat que tenen els materials de deteriorar-se com a conseqüència de les interaccions amb el medi.
Els metalls són biodegradables i, amb el pas del temps, acaben descomponent-se de manera natural. El seu procés de  Degradació i descomposició és llarg i perjudicial per al medi ambient.
Toxicitat
La toxicitat és la propietat que tenen els materials de produir efectes negatius en els organismes.
Hi ha metalls que són tòxics, per exemple, el plom i el mercuri.
RESUM DEL TEMA:

 

 

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Tecnologia fucsia

Us deixe el video sobre el proces tecnologic i la copia resum de les eines al taller de tecnologia

Resum

Clasificacion herramientas

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Fisica 2n i 3er

Acaben el tema i cal fer una proveta la setmana que be.Estudieu un poquet

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

MAtematiques .Unitat 2: Les fraccions

Comencem a treballar amb les fraccions.Avui cal repasar els conceptes següents

Elements d’una fracció: numerador i denominador.

Qué expresem amb una fracció, quin es el seu valor?

¿Que vol dir que dues fraccions son equivalents?Fracció irreducible,Qué es i com es trova?

Reduir a comu denominador entre varies fraccions.

Per tal de que pugues repasar et deixe aÇi una web a la que hi podras repasar i fer alguns exercicis  interatius.

http://www.edu365.cat/eso/muds/matematiques/edad/eso2/2quincena2/index2_2.htm

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario