Informàtica 1er


Conceptes, terminologia i funcionament.Xaxes d’area local i d’area extensa.Conceptes basics de la tecnologia de conexió. Ample de banda

Una xarxa és un conjunt d’equips interconnectats entre si que permet l’enviament i la recepció de dades. De manera anàloga a quan un conjunt de persones es vol comunicar entre si, en una xarxa els equips poden utilitzar diferents “idiomes” (protocols) per comunicar-se. D’aquesta manera, l’intercanvi de dades és possible només si els dos extrems de la comunicació entenen el protocol utilitzat. En aquest sentit, al llarg dels anys s’han desenvolupat enormes quantitats de protocols, més o menys especialitzats, destinats a aquest intercanvi de dades.

En els darrers anys, i gràcies al procés d’estandardització d’alguns protocols utilitzats a Internet (HTTP, FTP, SMTP, etc.), s’ha aconseguit que dispositius de diferents famílies es poguessin comunicar a través d’Internet sense problemes. Així, doncs, actualment seria impensable imaginar un escenari on per visitar una pàgina web allotjada en un servidor Linux no poguessis fer servir un equip Windows o a l’inrevés.

Com veureu a continuació, en les xarxes locals alguns dels protocols més utilitzats han anat sempre lligats al fabricant dels sistemes, fet que ha dificultat la integració entre diferents sistemes.

En una xarxa igualitària, cada ordinador (host) pren el rol de client i servidor, de manera que cadascuna de les màquines determina els recursos que ofereix a la resta i és responsable de la seva pròpia seguretat.

. Alguns dels avantatges que presenten les xarxes igualitàries respecte a les xarxes centralitzades són:

  1. Fiabilitat: la disponibilitat dels recursos no depenen només d’una màquina.
  2. Escalabilitat: afegir ordinadors a la xarxa és una tasca simple.
  3. Distribució de càrrega: la càrrega de treball es distribueix entre diferents màquines i no recau només en el servidor.
  4. Disponibilitat: la caiguda d’una màquina només afecta els recursos compartits per ella.

Xarxes igualitàries en entorns Windows

Històricament, les xarxes igualitàries entre sistemes Windows es coneixen amb el nom de grup de treball o workgroup i utilitzen els protocols NetBIOS i SMB/CIFS. El grup de treball s’identifica amb un nom i determina una agrupació d’equips que comparteixen recursos, però en cap cas marca els límits d’una zona de seguretat (és a dir, un membre d’un grup de treball pot accedir a una màquina en un altre grup de treball).

Els equips que comparteixen el mateix nom de grup de treball i pertanyen a la mateixa xarxa apareixen agrupats quan s’explora l’entorn de xarxa. Un host Windows, independentment de la versió, ha de ser membre o bé d’un grup de treball o bé d’un domini.

El model de xarxa d’igual a igual, o d’entorn de treball, funciona relativament bé quan s’implanta en un entorn amb un grup d’usuaris reduït i amb pocs equips. A mesura que el nombre d’ordinadors connectats a la xarxa va augmentant, l’administració dels recursos, dels usuaris i dels permisos comença a ser una tasca tediosa.

En les xarxes grans, els usuaris i les màquines s’acostumen a agrupar en dominis, de manera que l’administració dels recursos, així com els seus permisos, es pot realitzar de manera centralitzada.

Des del punt de vista de l’administració de sistemes, un domini és un conjunt d’equips interconnectats que comparteixen informació administrativa (usuaris, grups, contrasenyes, etc.).

En aquest escenari, un servidor és el que s’encarrega del control d’accés als recursos, i no pas cada màquina, com és el cas de les xarxes igualitàries, típicament mitjançant un esquema client-servidor. Per exemple, quan un usuari vol iniciar una connexió en qualsevol dels ordinadors (clients) del domini, aquest ordinador haurà de validar les credencials de l’usuari al servidor, i obtenir d’aquest totes les dades necessàries per poder crear el context inicial de treball per a l’usuari.

D’altra banda, un dels desavantatges d’aquest model és que l’accés a la xarxa queda supeditat a la disponibilitat del servidor. És a dir, que si un client no pot contactar amb el servidor tampoc no podrà accedir als recursos. Aquest problema es pot solucionar disposant un o diversos servidors de reserva (backup), que actuen en cas de caiguda del servidor principal

xarxes d’area local i xarxes extenses

Una xarxa d’àrea local o LAN (de l’anglèsLocal Area Network) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter ‘local’ o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines. L’oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Network o xarxa de gran amplitud). Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN és molt més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d’informació que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre línies

Una WAN (de l’anglès, Wide Area Network o Xarxa d’Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d’operadores, científiques, governamentals, etc.

Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser l’aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa sense fils.

dedicades.

a) Línea telfónica

a.1) Línea telefónica convencional

RTB, red telefónica básica.

a.2) Línea digital

RDSI

ADSL

b) Cable

c) Satélite

d) Redes inalámbricas

e) LMDS

f) PLC

g) Telefonía móvil

GSM, GPRS, UMTS, HSDP

Ample de banda

ancho de banda es la medida de datos y recursos de comunicación disponible o consumida expresados en bit/s o múltiplos de él (ciento setenta y dos, Mbit/s, entre otros).

Ample de banda pot referir-se a la capacitat d’ample de banda o ample de banda disponible en bit/s, el que típicament significa el rang net de bits o la máxima eixida d’una marca de comunicación lógic o físic en un sistema de comunicació digital. La raó d’ este us es que d’acuerdo a la Lley de Hartley, el rang máxim de tranferencia de dades d’un enlaç físic de comunicació es proporcional al seu ample de banda(procesamiento de señal)|ancho de banda en hertz, la cual es a veces anomenada “ample de banda análog” en la lliteratura de l’especialitat

1.-Activitat: ompli els tipus de conexió anteriors explicant en que consisteixen cadasqun.

2.-indica l’ample de banda que  ofereixen es diferentes servidor d’internet, com ONO, telefonica, jazztel ,etc

3.- Fes un llistat de maquinari necesari per a conectar un ordinador a internet.-Com s’anomena al protocol que han de complir els ordindors que es volen conectar a internet i compartir informació

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s