INFORMÀTICA 4T


Unitat 1:Sistemes operatius i seguretat informàtica

Funcions i configuració del sistema operatiu i manteniment de perifèrics.Organització de la informació. Ús i creació de directoris i fitxers. Organització i administració.Gestió d’usuaris, recursos i permisos.Principals funcions dels sistemes operatius. Entorn gràfic i intèrpret d’ordes.Conceptes bàsics de les xarxes informàtiques.Muntatge i configuració d’una xarxa d’àrea  local.Creació de grups d’usuaris, adjudicació de permisos i intercanvi d’informació i recursos en diferents sistemes operatius.Connexions sense fil entre dispositius.Connexió a Internet.Seguretat en un sistema en xarxa. Mesures de prevenció en hardware i software per a evitar atacs externs i pèrdues d’informació. Instal·lació d’antivirus i tallafocs.Història i evolució de la Informàtica.
Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia.La societat de la informació. Accés a la informació per mitjà de la xarxa, aspectes positius i negatius.

Funcions i configuració del sistema operatiu i manteniment de perifèrics.Organització de la informació. Ús i creació de directoris i fitxers. Organització i administració.Gestió d’usuaris, recursos i permisos.

Rea­lit­za­ció de tas­ques bàsi­ques de con­fi­gu­ra­ció i de man­te­ni­ment sobre sis­te­mes ope­ra­tius pro­pi­e­ta­ris

Una de les fun­ci­ons de l’admi­nis­tra­dor d’un sis­tema infor­mà­tic és la ges­tió de l’accés dels usu­a­ris al sis­tema infor­mà­tic. Això què vol dir? Doncs que l’admi­nis­tra­dor ha de cer­car la manera que només puguin acce­dir al sis­tema infor­mà­tic els usu­a­ris que ell hagi deter­mi­nat. No tots els sis­te­mes ope­ra­tius al llarg de la his­tò­ria de la infor­mà­tica han supor­tat aquesta pos­si­bi­li­tat.

Arren­cada i parada del sis­tema. Ses­si­ons

La majo­ria dels sis­te­mes ope­ra­tius pro­pi­e­ta­ris en mode text, com, per exem­ple, l’MS-DOS no dis­po­sava per defecte de les eines per ges­ti­o­nar l’accés dels usu­a­ris al sis­tema. Qual­se­vol usu­ari podia entrar en el sis­tema sense cap pro­blema i això podia pro­vo­car un pro­blema de segu­re­tat de la infor­ma­ció greu. Poste­ri­or­ment, van sor­tir eines que es podien afe­gir al sis­tema ope­ra­tiu per millo­rar la segu­re­tat de l’accés al sis­tema. El mateix va pas­sar en els sis­te­mes ope­ra­tius pro­pi­e­ta­ris en mode grà­fic, per exem­ple, Win­dows 95 i Win­dows 98. A par­tir de les dis­tri­bu­ci­ons Win­dows basa­des en el motor NT, per exem­ple, Win­dows NT Works­ta­tion i Win­dows NT Ser­ver, Win­dows 2000 Pro­fes­si­o­nal Edi­tion i Win­dows 2000 Ser­ver, Win­dows XP Pro­fes­si­o­nal Edi­tion, Win­dows 2003 Ser­ver, Win­dows Vista i Win­dows 7, aquest forat en la segu­re­tat d’accés al sis­tema ha estat resolt amb la uti­lit­za­ció dels comp­tes d’usu­ari.

MS-DOS és l’abre­vi­a­tura de Micro­soft-disk ope­ra­ting sys­tem.

Comp­tes d’usu­ari

Per poder acce­dir avui dia a la majo­ria dels sis­te­mes infor­mà­tics tant en mode text com en mode grà­fic hem de dis­po­sar d’un compte d’usu­ari defi­nit en el sis­tema infor­mà­tic cor­res­po­nent.

Un compte d’usu­ari és una iden­ti­fi­ca­ció que uti­lit­zen els sis­te­mes ope­ra­tius per ges­ti­o­nar l’accés dels usu­a­ris al sis­tema infor­mà­tic. Aquests comp­tes són ges­ti­o­nats per l’admi­nis­tra­dor del sis­tema infor­mà­tic.

El login repre­senta el nom d’usu­ari que uti­lit­za­rem per acce­dir al sis­tema infor­mà­tic.

Quina infor­ma­ció conté un compte d’usu­ari d’accés a un sis­tema infor­mà­tic? Bé, això depèn del sis­tema ope­ra­tiu uti­lit­zat. En el cas de sis­te­mes ope­ra­tius Win­dows, podem espe­ci­fi­car la infor­ma­ció següent:

  • El nom d’usu­ari o login que uti­lit­za­rem en la con­ne­xió.
  • La con­tra­se­nya o password.
  • El tipus de compte creat. Això vol dir que podem crear dife­rents tipus de comp­tes d’usu­a­ris que impli­quen dife­rents graus d’uti­lit­za­ció del sis­tema, per exem­ple, comp­tes admi­nis­tra­tius, comp­tes d’invi­tats, etc.
  • En els sis­te­mes Win­dows con­fi­gu­rats per poder tre­ba­llar en xarxa, com a grup de tre­ball o com a con­tro­la­dor de domini, a més de la infor­ma­ció ante­rior, hem de defi­nir, entre d’altres:

    • El tipus d’estruc­tura en xarxa uti­lit­zada, per exem­ple, el grup de tre­ball o el domini.

    • El nom del grup de tre­ball o del domini.

    • El pro­to­col uti­lit­zat, que serà nor­mal­ment el pro­to­col TCP/IP.

    • La con­fi­gu­ra­ció del pro­to­col TCP/IP. Això implica esta­blir el tipus d’assig­na­ció de l’adreça IP, la màs­cara de la sub­xarxa, la IP de la pas­sa­rel·la pre­de­ter­mi­nada (o gateway) per defecte, el ser­vi­dor DNS, etc.
    • La fun­ció del cli­ent, del ser­vi­dor o del con­tro­la­dor de domini.

    • El tipus de ser­vei ofert, si escau: la com­par­ti­ció de fit­xers, la com­par­ti­ció de dis­po­si­tius, etc.

    • Etc.

El password repre­senta una clau d’accés secreta que té cada usu­ari per acce­dir al sis­tema infor­mà­tic.

Grup de tre­ball i domini

Un grup de tre­ball és un tipus d’arqui­tec­tura en xarxa en què hi pot haver esta­ci­ons de tre­ball del tipus cli­ents, ser­vi­dors i/o cli­ents ser­vi­dors. Un domini és també un tipus d’arqui­tec­tura en xarxa en què hi ha esta­ci­ons de tre­ball que ges­ti­o­nen l’accés (con­tro­la­dors de domini) de les altres esta­ci­ons al sis­tema. En aquests tipus d’orga­nit­za­ció podem uti­lit­zar una estruc­tura jeràr­quica.

TCP/IP és l’abre­vi­a­tura de trans­mis­sion pro­to­col/Inter­net pro­to­col.

Pas­sa­rel·la

La pas­sa­rel·la o gateway per defecte és un dis­po­si­tiu (per exem­ple, l’enca­mi­na­dor) que rep tota la infor­ma­ció que té com a des­ti­na­ció una xarxa dife­rent de la xarxa a la qual per­tany l’esta­ció de tre­ball que envia la infor­ma­ció.

Un admi­nis­tra­dor d’un sis­tema ope­ra­tiu és l’usu­ari que té tots els drets, per­mi­sos i atri­buts en el sis­tema en què és defi­nit. El compte admi­nis­tra­dor és un exem­ple de compte d’admi­nis­tra­dor.

Comp­tes admi­nis­tra­dor i con­vi­dat

Durant el pro­cés d’ins­tal·lació dels sis­te­mes ope­ra­tius es creen per defecte alguns comp­tes d’usu­ari, per exem­ple, en el cas dels sis­te­mes Win­dows amb motor NT, es creen els comp­tes admi­nis­tra­dor i con­vi­dat.

Hem de comen­tar que el compte de l’usu­ari admi­nis­tra­dor, per exem­ple, el compte admi­nis­tra­dor s’ha d’uti­lit­zar de manera molt res­tric­tiva. Què volem indi­car amb aquesta afir­ma­ció? Doncs que aquest compte només l’ha d’uti­lit­zar l’admi­nis­tra­dor del sis­tema i en tas­ques admi­nis­tra­ti­ves. No és un compte per expe­ri­men­tar en el sis­tema ni per uti­lit­zar el dife­rent pro­gra­mari ins­tal·lat en el nos­tre equi­pa­ment infor­mà­tic. En aques­tes situ­a­ci­ons, hem d’uti­lit­zar comp­tes d’usu­a­ris dife­rents dels comp­tes d’admi­nis­tra­ció. Això ens per­met uti­lit­zar el sis­tema i si en un deter­mi­nat moment tenim un pro­blema amb la uti­lit­za­ció del compte de l’usu­ari tenim a la nos­tra dis­po­si­ció el compte de l’admi­nis­tra­dor per fer qual­se­vol ope­ra­ció de man­te­ni­ment que neces­si­tem.

Arren­cada del sis­tema

El pro­cés de con­ne­xió a un sis­tema ope­ra­tiu es pot fer tant en mode text com en mode grà­fic. Una vegada gau­dim d’un compte i d’una con­tra­se­nya que ens ha assig­nat l’admi­nis­tra­dor podem ini­ciar una ses­sió en el sis­tema Unix.

Ini­ciar una ses­sió en un sis­tema infor­mà­tic és el pro­cés mit­jan­çant el qual acce­dim al sis­tema infor­mà­tic per poder-lo uti­lit­zar. Una ses­sió repre­senta l’estat en què s’uti­litza el sis­tema infor­mà­tic.

L’usu­ari pot con­nec­tar-se al sis­tema infor­mà­tic com a:

Cli­ent/Ser­vi­dor

Els cli­ents en un sis­tema infor­mà­tic són els equips que dema­nen ser­veis a altres equips com, per exem­ple, els ser­vi­dors. Els ser­vi­dors són equips que ofe­rei­xen els seus ser­veis a altres equips com els cli­ents. A vega­des, un mateix equip pot ser a la vegada cli­ent i ser­vi­dor.

Inici de ses­sió

A la pre­gunta login cal res­pon­dre amb la paraula cor­res­po­nent i a la password amb la con­tra­se­nya que hau­rem fixat. Si tot ha anat cor­rec­ta­ment, apa­rei­xen diver­sos mis­sat­ges en fun­ció de si el sis­tema arrenca en mode text o en mode grà­fic. En aquest moment, ja ens tro­bem en una ses­sió.

  1. Admi­nis­tra­dor del sis­tema ope­ra­tiu. Sem­pre que vul­guem tre­ba­llar en sis­te­mes en xarxa (per exem­ple, con­tro­la­dors de domi­nis), cal que el ser­vi­dor del sis­tema esti­gui en marxa. La per­sona encar­re­gada de l’arren­cada i de l’atu­rada és l’admi­nis­tra­dor del sis­tema. L’arren­cada del sis­tema con­sis­teix a enge­gar l’ordi­na­dor que forma la con­sola del sis­tema i, en un moment deter­mi­nat, el sis­tema pre­gunta:
    login:
    password:
  2. Usu­a­ris del sis­tema. Per con­nec­tar-nos com a usu­ari al sis­tema infor­mà­tic cal assa­ben­tar-nos que el sis­tema està en fun­ci­o­na­ment i que l’admi­nis­tra­dor ens ha donat per­mís per fer aquesta con­ne­xió. Posem en marxa el nos­tre equip infor­mà­tic i, en un moment con­cret, en la nos­tra esta­ció de tre­ball apa­reix:
    login:
    password:

Cal res­pon­dre amb la infor­ma­ció assig­nada per l’admi­nis­tra­dor del sis­tema. Si la infor­ma­ció és cor­recta acce­dim al sis­tema en un entorn text o en un entorn grà­fic segons el pro­cés d’arren­cada selec­ci­o­nat. En aquest moment, ens tro­bem en ses­sió en el sis­tema i podem comen­çar a uti­lit­zar el sis­tema en mode text o en mode grà­fic.

Tan­car el sis­tema

Avui dia, per tal d’aca­bar la uti­lit­za­ció d’un sis­tema ope­ra­tiu cal seguir un pro­ce­di­ment deter­mi­nat que no calia en alguns dels sis­te­mes ope­ra­tius més antics; per exem­ple, en l’MS-DOS, podíem apa­gar l’ordi­na­dor en qual­se­vol moment sense cap pro­blema.

En els sis­te­mes ope­ra­tius actu­als, hem de seguir un pro­ce­di­ment ano­me­nat aca­bar la ses­sió en el sis­tema.

Des­con­ne­xió de l’usu­ari del sis­tema infor­mà­tic

El pro­cés d’aca­bar una ses­sió implica, d’alguna manera, la des­con­ne­xió de l’usu­ari del sis­tema infor­mà­tic. Això repre­senta tan­car una sèrie de fit­xers i fina­lit­zar els pro­ces­sos que esta­ven cre­ats. Cal dir que mai no es pot aca­bar una ses­sió del sis­tema apa­gant direc­ta­ment l’ordi­na­dor.

Aca­bar una ses­sió en un sis­tema infor­mà­tic con­sis­teix en un pro­cés que pot ser més o menys com­pli­cat que depen­drà del sis­tema ope­ra­tiu uti­lit­zat i en el qual no podrem uti­lit­zar el sis­tema ope­ra­tiu a par­tir d’aquest moment.

Pro­cés d’arren­cada i d’atu­rada del sis­tema infor­mà­tic

Abans de poder ini­ciar una ses­sió un usu­ari en un sis­tema infor­mà­tic cal que el sis­tema infor­mà­tic esti­gui en fun­ci­o­na­ment. El pro­cés d’arren­cada del sis­tema ope­ra­tiu fins a la fase de poder ini­ciar una ses­sió als usu­a­ris pot ser bas­tant com­pli­cada i llarga, tot depen­drà del sis­tema ope­ra­tiu uti­lit­zat.

Cada sis­tema ope­ra­tiu uti­litza un sis­tema d’arren­cada dife­rent, encara que la majo­ria de sis­te­mes ope­ra­tius seguei­xen un mateix pro­ce­di­ment bàsic.

La per­sona res­pon­sa­ble de posar en marxa el ser­vi­dor del sis­tema infor­mà­tic és l’admi­nis­tra­dor del sis­tema. En el cas d’una esta­ció de tre­ball serà el mateix usu­ari en coor­di­na­ció amb l’admi­nis­tra­dor del sis­tema infor­mà­tic. Una vegada acti­vat el pro­cés d’arren­cada, s’esde­ve­nen una sèrie de fets que expli­ca­rem tot seguit:

ROM-BIOS és l’abre­vi­a­tura de read only memory-basic input out­put sys­tem.

CMOS és l’abre­vi­a­tura de com­ple­men­tary metal oxide semi­con­duc­tor.

Pro­grama d’ins­tal·lació

El pro­grama d’ins­tal·lació (setup) d’un ordi­na­dor és un pro­grama que podem exe­cu­tar en el moment d’arren­car l’ordi­na­dor i ser­veix per con­fi­gu­rar deter­mi­nats com­po­nents de l’ordi­na­dor.

  1. En posar en marxa l’ordi­na­dor es comen­cen a exe­cu­tar una sèrie de ruti­nes de la ROM-BIOS, la fun­ció de les quals és fer un test de la màquina. Aquest test s’ano­mena POST (power-on self test) i com­prova que tots els parà­me­tres desats en la memò­ria CMOS coin­ci­dei­xin amb els valors detec­tats en el test (per exem­ple, la memò­ria ins­tal·lada, les carac­te­rís­ti­ques dels dis­cos durs, etc.).
    Poste­ri­or­ment, el BIOS pre­senta en pan­ta­lla els valors que aga­fen aquests parà­me­tres i pro­ce­deix a arren­car el sis­tema.
  2. El BIOS inves­tiga els dis­po­si­tius (dis­que­te­res, dis­cos durs, uni­tats de CD/DVD, etc.), per com­pro­var qui­nes són arren­ca­bles en l’ordre indi­cat per l’usu­ari. Actu­al­ment els ordi­na­dors tenen un pro­grama d’ins­tal·lació (setup) que per­met con­fi­gu­rar el nos­tre ordi­na­dor en el moment d’arren­car pre­ment una com­bi­na­ció de tecles deter­mi­na­des. Aquest pro­grama ens per­met fixar la memò­ria RAM dis­po­ni­ble, tipus de dis­que­te­res, dis­cos durs, etc. Una de les pos­si­bi­li­tats dis­po­ni­bles d’aquest pro­gra­mari és la de poder fixar l’ordre que ha de seguir el sis­tema en els dis­po­si­tius per bus­car una infor­ma­ció deter­mi­nada durant el pro­cés d’arren­cada (per exem­ple, D, C, A; en què D repre­senta la uni­tat de CD/DVD; C repre­senta la uni­tat de disc dur i A repre­senta la uni­tat de dis­quets).
    En cas que l’ordre sigui (A, C), el BIOS com­prova si hi ha algun dis­quet intro­duït en aquesta uni­tat A. Si fos així, inten­ta­ria fer el pro­cés d’arren­cada des del dis­quet. En cas de no tro­bar el dis­quet va a la uni­tat C (disc dur pri­mari) i busca l’
    MBR (mas­ter boot record).
  3. L’MBR és el pri­mer sec­tor del disc dur i és des d’on es car­rega el pro­grama que ges­ti­ona l’arren­cada del sis­tema. Aquest, al mateix temps, haurà de car­re­gar el sec­tor d’arren­cada de la par­ti­ció d’un disc dur, que conté el sis­tema ope­ra­tiu i que ha estat mar­cada com a activa, és a dir, que pot ser car­re­gada per a l’arren­cada. En el cas de dis­quets i CD/DVD, en car­re­garà direc­ta­ment el sec­tor d’arren­cada.
    Tra­di­ci­o­nal­ment, l’MBR tenia el sis­tema d’arren­cada de l’únic sis­tema ope­ra­tiu ins­tal·lat, però avui dia és comú que en un ordi­na­dor con­vis­quin més d’un sis­tema ope­ra­tiu en el mateix disc dur. Per arren­car, ales­ho­res, neces­si­tem un pro­gra­mari ano­me­nat
    car­re­ga­dor de sis­te­mes ope­ra­tius, que en el moment de l’arren­cada ens per­meti selec­ci­o­nar el sis­tema ope­ra­tiu que volem uti­lit­zar (per exem­ple, el pro­gra­mari NTLDR en els sis­te­mes Win­dows).
    En el sis­tema s’exe­cuta el car­re­ga­dor del sis­tema ope­ra­tiu i, visu­al­ment, obser­vem en la pan­ta­lla un menú amb els sis­te­mes ope­ra­tius ins­tal·lats. Aquest és el moment en què podem deci­dir en quin sis­tema ope­ra­tiu volem arren­car l’ordi­na­dor. Cal dir que, en cas que hagi pas­sat un cert espai de temps i no hàgim selec­ci­o­nat cap sis­tema, ales­ho­res l’ordi­na­dor activa un sis­tema ope­ra­tiu per defecte.
    Una vegada hem selec­ci­o­nat el sis­tema ope­ra­tiu, en una taula ano­me­nada
    taula de par­ti­ci­ons, s’obté el lloc dels disc dur en què comença la par­ti­ció del sis­tema ope­ra­tiu selec­ci­o­nat.
  4. Una vegada som en la par­ti­ció del sis­tema ope­ra­tiu selec­ci­o­nat, es car­rega el nucli (ker­nel) del sis­tema ope­ra­tiu que està situat en el sec­tor d’arren­cada d’aquesta par­ti­ció.
  5. A par­tir d’aquest moment, el pro­cés d’arren­cada pot ser dife­rent per a cada sis­tema ope­ra­tiu i també depèn del mode d’arren­cada que uti­lit­zem (per exem­ple, el mode text o el mode grà­fic).

  6. Al final del pro­cés d’arren­cada i si tot ha anat de manera cor­recta, l’usu­ari pot comen­çar el pro­ce­di­ments d’inici d’una ses­sió en el sis­tema.
  7. Durant la fase d’inici de ses­sió, s’exe­cu­ten també tot un seguit de fit­xers entre els quals podem des­ta­car els fit­xers rela­ci­o­nats amb l’entorn de tre­ball de l’usu­ari que ini­cia la ses­sió (per exem­ple, el fit­xer autoexec.​bat en el sis­tema ope­ra­tiu MS-DOS, etc.).

NTLDR és l’abre­vi­a­tura de new tech­no­logy loa­der.

Taula de par­ti­ci­ons

La taula de par­ti­ci­ons d’un disc dur és una estruc­tura en què es desa infor­ma­ció de les dife­rents par­ti­ci­ons d’un disc dur.

Uti­lit­za­ció del sis­tema ope­ra­tiu: mode ordre i mode grà­fic

Si estu­diem l’evo­lu­ció dels sis­te­mes ope­ra­tius uti­lit­zats en els equips ano­me­nats micro­or­di­na­dors des dels seus orí­gens, veu­rem que la comu­ni­ca­ció entre els usu­a­ris i els sis­te­mes ope­ra­tius uti­lit­zats no ha estat sem­pre de la mateixa manera.

Micro­or­di­na­dors

Els micro­or­di­na­dors són un tipus d’ordi­na­dors que es carac­te­rit­zen per tenir unes pres­ta­ci­ons mit­ja­nes tant en memò­ria, velo­ci­tat de pro­ces­sa­dor, etc. (per exem­ple, la famí­lia d’ordi­na­dors Pen­tiums, Dual Core, Core 2 Duo, etc.).

Un sis­tema ope­ra­tiu és un con­junt de pro­gra­mes que té com a objec­tiu per­me­tre la comu­ni­ca­ció entre l’usu­ari i l’ordi­na­dor d’una manera efi­ci­ent, còmoda i ràpida. Per acon­se­guir aquests objec­tius, els sis­te­mes ope­ra­tius uti­lit­zen diver­ses capes de pro­gra­mari, cadas­cuna de les quals fa unes tas­ques espe­cí­fi­ques. Una d’aques­tes capes és la inter­fí­cie de l’usu­ari.

El shell és l’intèr­pret d’ordres d’un sis­tema ope­ra­tiu.

Intèr­pret d’ordres

L’intèr­pret d’ordres és un llen­guatge de pro­gra­ma­ció mit­jan­çant el qual els usu­a­ris i els pro­gra­mes es comu­ni­quen amb el sis­tema ope­ra­tiu. Per exem­ple, podem par­lar d’intèr­prets d’ordres o shell, com el fit­xer command.​com, uti­lit­zat en el sis­tema ope­ra­tiu MS-DOS, el fit­xer cmd.​exe en Win­dows XP Pro­fes­si­o­nal Edi­tion, etc.

La inter­fí­cie d’usu­ari en un sis­tema ope­ra­tiu és un entorn de tre­ball de què dis­po­sem els usu­a­ris per poder interac­ci­o­nar amb els sis­te­mes ope­ra­tius, és a dir, per poder-nos comu­ni­car i donar ordres als sis­te­mes ope­ra­tius. Aquesta inter­fí­cie d’usu­ari (UI) es pot basar en la uti­lit­za­ció d’un intèr­pret d’ordres, o shell, en mode text, en la uti­lit­za­ció d’un intèr­pet en mode menú i en la uti­lit­za­ció d’un intèr­pret en mode grà­fic.

Ges­tió de direc­to­ris i fit­xers

L’evo­lu­ció dels sis­te­mes ope­ra­tius en mode grà­fic ha estat cons­tant des de la dècada de 1980 i podem des­ta­car dues empre­ses en aquest sec­tor: Micro­soft i Apple. Per qües­ti­ons diver­ses i de màr­que­ting, l’empresa Micro­soft és fins a aquests moments la que té un índex més alt d’uti­lit­za­ció dels seus sis­te­mes ope­ra­tius en mode grà­fic en els equips micro­oin­for­mà­tics. Per tot això, les eines grà­fi­ques que es comen­ta­ran seran les rela­ci­o­na­des amb les de l’empresa Micro­soft i en par­ti­cu­lar l’entorn Win­dows.

Per a la ges­tió dels direc­to­ris i dels fit­xers en mode grà­fic, els sis­te­mes Win­dows dis­po­sen d’eines grà­fi­ques que podem uti­lit­zar per ges­ti­o­nar tots els aspec­tes rela­ci­o­nats amb aquest tema, per exem­ple, Mi PC (El meu ordi­na­dor, vegeu la figura.4).

Entorns grà­fics Win­dows

De sis­te­mes ope­ra­tius en l’entorn grà­fic Win­dows, n’hi ha diver­sos, per exem­ple, el Win­dows XP Pro­fes­si­o­nal Edi­tion, Win­dows 2003 Ser­ver, Win­dows Vista i Win­dows 7.

Figura Fines­tra Mi PC (El meu ordi­na­dor) en Win­dows XP

Ges­tió dels per­mi­sos d’accés a fit­xers i direc­to­ris

Un ele­ment bàsic per arti­cu­lar la segu­re­tat és la pos­si­bi­li­tat de dotar els fit­xers i direc­to­ris de per­mi­sos d’accés als usu­a­ris. Per això, cada arxiu o direc­tori per­ta­nyerà a un usu­ari, que serà l’encar­re­gat de con­ce­dir per­mi­sos a la resta per­què puguin acce­dir a aquest recurs.

Però cal des­ta­car que una estruc­tura de direc­to­ris s’ha de pro­te­gir. El pro­pi­e­tari o el cre­a­dor de la car­peta i/o fit­xer n’ha de tenir el con­trol i ha de deci­dir qui els pot uti­lit­zar, qui hi té accés i què pot fer; és a dir, ha de donar per­mi­sos a dife­rents usu­a­ris sobre la car­peta i/o fit­xer. Els tipus d’accés que es poden donar són els següents: lle­gir, escriure, exe­cu­tar, afe­gir, esbor­rar, etc.

En Win­dows, aquest tipus de per­mi­sos es con­ce­dei­xen a dos nivells:

  1. Els per­mi­sos per com­par­tir en xarxa. Es con­ce­dei­xen als fit­xers i direc­to­ris quan el nos­tre sis­tema ope­ra­tiu està con­fi­gu­rat per poder tre­ba­llar en una arqui­tec­tura de xarxa d’àrea local, cosa que en aquests moments no és el cas i, per tant, no en comen­ta­rem el fun­ci­o­na­ment.
  2. Els per­mi­sos locals. Són els que per­me­ten res­trin­gir l’accés als nos­tres arxius i direc­to­ris a altres usu­a­ris del nos­tre equi­pa­ment infor­mà­tic. En Win­dows, aquests per­mi­sos estan dis­po­ni­bles per a uni­tats for­ma­ta­des amb el sis­tema NTFS; no obs­tant això, no exis­tei­xen en uni­tats FAT.

Podem des­ta­car dos tipus de per­mi­sos estàn­dard NTFS:

Per­mi­sos NTFS

Els per­mi­sos NTFS només els pot esta­blir i can­viar el pro­pi­e­tari o l’usu­ari que hagi rebut el per­mís del pro­pi­e­tari. Una vegada esta­blerts els per­mi­sos, afec­ta­ran els arxius i direc­to­ris que en depe­nen, tant els que es creen poste­ri­or­ment com els que ja hi eren prè­vi­a­ment (aquest fet s’ano­mena herèn­cia). Si no volem que s’here­tin cal­drà indi­car-ho expres­sa­ment quan s’indi­qui el per­mís.

  1. Per­mi­sos estàn­dard NTFS per a fit­xers. Són els següents:
    • Per­mís de lec­tura. Aquest per­mís per­met veure el con­tin­gut del fit­xer, les seves dades, els seus atri­buts i per­mi­sos, i tenir-hi accés.
    • Per­mís d’escrip­tura. Per­met afe­gir dades al fit­xer, escriure’n els atri­buts i visu­a­lit­zar-ne els per­mi­sos.
    • Per­mís de lec­tura i per­mís d’exe­cu­ció. Per­me­ten veure el con­tin­gut del fit­xer, els seus atri­buts i per­mi­sos, exe­cu­tar-lo i tenir-hi accés.
    • Per­mís de modi­fi­ca­ció. Amb aquest per­mís es pot lle­gir, escriure i/o eli­mi­nar el fit­xer.
    • Con­trol total. Per­met lle­gir, escriure, modi­fi­car i/o eli­mi­nar el fit­xer, a més de can­viar per­mi­sos i pren­dre la pos­ses­sió del fit­xer.
  2. Per­mi­sos estàn­dard NTFS per a un direc­tori. Són els següents:
    • Per­mís de lec­tura. Per­met veure els fit­xers i sub­di­rec­to­ris del direc­tori cor­res­po­nent i fer-ne una llista.
    • Per­mís d’escrip­tura. Per­met afe­gir fit­xers i sub­di­rec­to­ris al direc­tori cor­res­po­nent.
    • Per­mís de lec­tura i per­mís d’exe­cu­ció. Per­me­ten veure fit­xers i sub­di­rec­to­ris del direc­tori cor­res­po­nent i fer-ne una llista, a més d’exe­cu­tar fit­xers.
    • Per­mís de modi­fi­ca­ció. Conté els per­mi­sos d’escrip­tura, de lec­tura i d’exe­cu­ció, a més de poder eli­mi­nar el direc­tori.
    • Per­mís de fer una llista del con­tin­gut de la car­peta o direc­tori. Per­met veure fit­xers i direc­to­ris i fer-ne una llista.
    • Con­trol total. Té totes les acci­o­nes per­me­ses per a la resta de per­mi­sos; a més, pot can­viar els per­mi­sos del direc­tori, pren­dre pos­ses­sió de qual­se­vol sub­di­rec­tori o fit­xer i eli­mi­nar-los.

Cal des­ta­car que, si un usu­ari té con­trol total sobre una car­peta, pot eli­mi­nar els fit­xers que conté inde­pen­dent­ment dels per­mi­sos dels fit­xers. Podem indi­car que:

  • Els per­mi­sos s’asso­cien a un usu­ari i a grups d’usu­a­ris.

  • Els per­mi­sos es poden con­ce­dir, dene­gar o sim­ple­ment no pre­veure’ls i sem­pre pre­val la dene­ga­ció. Si, per exem­ple, un usu­ari no té con­ce­dit el per­mís de lec­tura sobre un arxiu, ni com a usu­ari ni com a grup, no podrà acce­dir al con­tin­gut. Així mateix, si, d’una banda, té con­ce­dit el per­mís i, de l’altra, el té dene­gat explí­ci­ta­ment, tam­poc no podrà acce­dir al fit­xer.

  • Els per­mi­sos de direc­to­ris i fit­xers poden ser con­tra­dic­to­ris, en cas que pre­val­gui el per­mís sobre el fit­xer. De totes mane­res, si un usu­ari pot eli­mi­nar arxius d’una car­peta, els per­mi­sos sobre el fit­xer no ho podran impe­dir.

  • Per defecte, els per­mi­sos s’here­ten des del direc­tori pare. Això pro­voca que s’alte­rin en copiar un arxiu o direc­tori, encara que es con­ser­ven si es tracta de can­viar-los d’ubi­ca­ció dins de la uni­tat lògica.

Gene­ral­ment, tot el que neces­si­ta­rem per pro­te­gir els direc­to­ris i els fit­xers són els per­mi­sos estàn­dard (indi­cats ante­ri­or­ment). No obs­tant això, si volem poder crear un sis­tema per­so­na­lit­zat de per­mi­sos, podem uti­lit­zar els per­mi­sos espe­ci­als.

Podem esta­blir per­mi­sos espe­ci­als per a direc­to­ris, per a arxius. Aquests per­mi­sos només els pot esta­blir i can­viar el pro­pi­e­tari o l’usu­ari que hagi rebut el per­mís del pro­pi­e­tari. Només és pos­si­ble esta­blir per­mi­sos espe­ci­als per a arxius d’uni­tats for­ma­ta­des en el sis­tema NTFS.

Els per­mi­sos espe­ci­als per a direc­to­ris i arxius són:

  • Recór­rer car­pe­tes / exe­cu­tar arxiu. El per­mís recór­rer car­peta (només afecta els direc­to­ris) implica el des­pla­ça­ment per les car­pe­tes. El per­mís exe­cu­tar arxiu implica l’exe­cu­ció d’arxius de pro­grama.
  • Fer una llista de car­pe­tes / lle­gir dades. El per­mís fer una llista de car­pe­tes (només afecta els direc­to­ris) implica visu­a­lit­zar els noms dels arxius i direc­to­ris de la car­peta. El per­mís lle­gir dades implica visu­a­lit­zar les dades dels arxius.
  • Atri­buts de lec­tura. Implica visu­a­lit­zar els atri­buts d’un arxiu o direc­tori.
  • Atri­buts este­sos de lec­tura. Implica visu­a­lit­zar els atri­buts este­sos d’un arxiu o direc­tori.
  • Crear arxius / escriure dades. El per­mís crear arxius (només afecta els direc­to­ris) implica la cre­a­ció d’arxius dins de car­pe­tes. El per­mís escriure dades (només afecta els fit­xers) implica els can­vis en els arxius.
  • Crear car­pe­tes / anne­xar dades. El per­mís crear car­pe­tes (només afecta els direc­to­ris) implica la cre­a­ció de direc­to­ris dins de la car­peta. El per­mís anne­xar dades (només afecta els arxius) implica afe­gir con­tin­gut a l’arxiu però no can­viar, eli­mi­nar ni sobre­es­criure les dades exis­tents.
  • Atri­buts d’escrip­tura. Implica el canvi dels atri­buts d’un arxiu o direc­tori.
  • Atri­buts este­sos d’escrip­tura. Implica el canvi dels atri­buts este­sos d’un arxiu o direc­tori.
  • Eli­mi­nar sub­car­pe­tes i arxius. Implica l’eli­mi­na­ció de sub­car­pe­tes i arxius.
  • Eli­mi­nar. Implica l’eli­mi­na­ció de l’arxiu o direc­tori.
  • Per­mi­sos de lec­tura. Implica visu­a­lit­zar els per­mi­sos de l’arxiu o direc­tori.
  • Can­viar els per­mi­sos. Implica el canvi dels per­mi­sos dels arxius o direc­to­ris.
  • Pren­dre pos­ses­sió. Implica aga­far la pos­ses­sió de l’arxiu o direc­tori. El pro­pi­e­tari d’un fit­xer o d’una car­peta sem­pre en pot can­viar els per­mi­sos, inde­pen­dent­ment dels per­mi­sos exis­tents que pro­te­gei­xen l’arxiu o la car­peta.

En la taula.5, teniu infor­ma­ció de la rela­ció entre els per­mi­sos estàn­dard i els per­mi­sos espe­ci­als NTFS.

Taula Relació entre els permisos estàndard i els permisos especials NTFS

Permisos especials Control total Modificar Llegir i executar Visualitzar el contingut de la carpeta Llegir Escriptura
Recórrer carpeta o executar arxiu X X X X
Visualitzar llista de carpetes o llegir dades X X X X X
Llegir atributs X X X X X
Llegir atributs estesos X X X X X
Crear arxius o escriure dades X X X
Crear carpetes o afegir dades X X X
Escriure atributs X X X
Escriure atributs estesos X X X
Eliminar subcarpetes i arxius X
Eliminar X X
Permisos de lectura X X X X X X
Canviar permisos X
Prendre possessió X

Si el vos­tre sis­tema ope­ra­tiu és Win­dows XP, és pos­si­ble que abans de comen­çar a ges­ti­o­nar els per­mi­sos hagueu de des­mar­car la case­lla de veri­fi­ca­ció “Uti­li­zar uso com­par­tido sim­ple de arc­hi­vos”. Per fer-ho, cal anar a MiPC, selec­ci­o­nar el menú Eines, esco­llir Opci­ons de car­peta, obrir el menú Veure i des­mar­car la case­lla indi­cada ante­ri­or­ment (figura.5). D’aquesta manera, els menús con­tex­tu­als sobre els arxius i les car­pe­tes, apa­rei­xen i, en par­ti­cu­lar, la fitxa Segu­re­tat que ens per­met ges­ti­o­nar els per­mi­sos dels fit­xers i direc­to­ris.

Figura Ges­tió de la uti­lit­za­ció de l’ús com­par­tit sim­ple de fit­xers

El pro­cés que cal seguir per ges­ti­o­nar els per­mi­sos és el següent:

1) Selec­ci­o­nar la uni­tat.

2) Selec­ci­o­nar la car­peta i, si escau, el fit­xer que cal ges­ti­o­nar (figura.6).

Figura Selec­ció de car­peta

3) Obrir el menú con­tex­tual (botó dret del ratolí) i selec­ci­o­nar Pro­pi­e­tats (figura.7).

Figura Pro­pi­e­tats des del menú con­tex­tual

4) Selec­ci­o­nar la fitxa Segu­re­tat (figura.8).

Figura Fitxa Segu­re­tat

5) Ges­ti­o­nar el per­mi­sos ade­quats (figura.9 i figura.10).

Figura Per­mi­sos estàn­dard

Figura Per­mi­sos espe­ci­als

Com­pres­sió i des­com­pres­sió de fit­xers

A vega­des, ens podem tro­bar que hem d’enviar infor­ma­ció uti­lit­zant suports mag­nè­tics o òptics o pot­ser, també, via d’Inter­net i que tenim una limi­ta­ció en la gran­dà­ria dels fit­xers envi­ats. Aquesta limi­ta­ció en la gran­dà­ria de la infor­ma­ció per enviar pot ser deter­mi­nada per la capa­ci­tat del suport que s’ha d’uti­lit­zar o bé per la bús­tia de recep­ció de la infor­ma­ció.

En aques­tes situ­a­ci­ons és quan podem uti­lit­zar les tèc­ni­ques ano­me­na­des de com­pac­ta­ció i de com­pres­sió de fit­xers i/o direc­to­ris.

La com­pac­ta­ció o l’empa­que­ta­ment de fit­xers i/o direc­to­ris és una tèc­nica que con­sis­teix a agru­par en un únic fit­xer diver­sos arxius i/ o direc­to­ris. El pro­cés con­trari s’ano­mena des­com­pac­ta­ció o des­em­pa­que­ta­ment.

La com­pres­sió de fit­xers i/o direc­to­ris és una tèc­nica basada a apli­car un algo­risme que farà que l’arxiu i/o direc­tori ocupi menys espai en el suport. El pro­cés con­trari s’ano­mena des­com­pres­sió.

Un algo­risme és el con­junt d’acci­ons que hem de dur a terme per acon­se­guir un objec­tiu deter­mi­nat.

Per dur a terme els pro­ces­sos de com­pac­ta­ció/des­com­pac­ta­ció i com­pres­sió/des­com­pres­sió els sis­te­mes ope­ra­tius dis­po­sen de tot un con­junt d’eines que podem uti­lit­zar en mode text i en mode grà­fic.

Com­pres­sors/des­com­pres­sors

D’eines d’aquests tipus, en podem tro­bar mol­tes, per exem­ple, Win­RaR, Win­Zip, KGB Arc­hi­ver, Com­plete Com­pres­sor, etc. També n’hi han de gra­tu­ï­tes, com Power Arc­hi­ver, IzArc o 7Zip.

Avui dia la majo­ria de les eines de com­pac­ta­ció/des­com­pac­ta­ció i de com­pres­sió/des­com­pres­sió dels sis­te­mes ope­ra­tius són eines dis­se­nya­des per ser uti­lit­za­des en entorns grà­fics.

ACTIVITATS

ACTIVITAT1

1.- Fes un mapa conceptual del contingut de l’entrada del blog .

practicanº1: instal.la el sistema operativo, formatetjant i els controladors de la tarjeta d’internet i la de so.

Practica nº2: instal.la la suite openoffice.

Practica nº3:

Gestió de directoris i fitxers en mode text

L’objectiu d’aquesta activitat és saber aplicar el sistema de gestió de directoris i arxius en un sistema operatiu en mode text.

Suposeu que en el vostre disc dur teniu l’estructura d’arbre següent que heu creat prèviament utilitzant el mode text  i comprova amb el d’objectes.

Figura

Indiqueu el format de les ordres per fer les accions següents:

  1. Anar al directori N, utilitzant el camí absolut
  2. Anar al directori P, utilitzant el camí relatiu
  3. Visualitzar el contingut del fitxer FITA1.DOC
  4. Ordenar de manera descendent per nom els fitxers del directori arrel
  5. Copiar els fitxers OMEGA1, OMEGA2 i OMEGA3 en el directori N2
  6. Investigar els atributs del fitxer LANDA2
  7. Eliminar el directori P
  8. Eliminar tota la branca N1
  9. Crear el subdirectori N11 que pengi del directori N1
  10. Anar al directori N2 utilitzant el camí relatiu
  11. Visualitzar el contingut del directori arrel
  12. Copiar el fitxer LANDA2 en el directori N2 amb el nom de COPIA

Sempre heu de suposar que esteu situats en el subdirectori N3 independentment de les modificacions fetes.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s